Oradors grecs i romans, arquitectures obertes, audiències circulars, bóbedas sense límits, reflexions i el pas del temps.


Una barreja de dades empíriques, proves i errors era tot el que el disseny acústic d'auditoris, havia progressat fins al segle XIX.

El 1895, un físic anomenat Wallace C. Sabine, davant un problema de incomprensibilitat de paraules al Fogg Art Museum, a causa del excés de reflexions entre les seves parets, va ser el primer protagonista en la definició dels paràmetres fonamentals de la bona acústica en espais tancats.

Des de llavors el disseny acústic ha estat un camp molt actiu d'estudis realitzats entre físics i arquitectes científics.

L'actual desenvolupament dels sistemes de reproducció sonora ha creat una claríssima demanda entre les audiències:
Obtenir les millors respostes acústiques en els auditoris, teatres, a les sales polivalents cada vegada més predominants, en els centres culturals, sales de conferències i allà on escoltar ja no és només sentir.

Per al dissenyador d'aquestes sales, hi ha poques decisions que no tinguin algun efecte sobre el comportament del so en un local.

Cada sala imposa les seves característiques pròpies a les de la font sonora que actua en ella.

 

... raigs sonors que incideixen i es reflecteixen ...

Els mètodes estadístics van ser en un principi la base del disseny, en l'actualitat tota l'estadística i la formulació matemàtica es troben en un entorn informàtic que planteja la millor ajuda per resoldre definitivament els problemes acústics de l'arquitectura moderna.

La sonorització completa l'expressió sonora dels esdeveniments i la seva importància és definitiva per recollir la màxima expressió sonora de l'edifici que necessita del reforç electroacústic.
Acústica i electroacústica de la mà, confirmen l'èxit en les audiències de tot el món.

 

 

 
ACUSTICAD - Tel 635 373 366 - info@acusticad.com